miércoles, 19 de febrero de 2014

Cansado

Si, la gente comete errores y pide perdón por ellos, intenta cambiar y a veces lo consigue, aprende a ser mejor persona. Hasta que llega alguien y te vuelve a hundir con su comportamiento, pero aun así tú no te rindes, sigues o intentas seguir ser amable con las personas a las que has querido y sigues queriendo, no se lo tomas en cuenta. Sigues siendo el puto masoca que has sido siempre, pero no te importa, porque sabes que más pronto o más tarde todo cambiará. Que hablen de ti por ahí no te importa, que te hagan quedar como un maltratador o mala persona no te importa, porque tú sabes que no lo eres, solo tienes un carácter que intentas domar, dominar. Que te miran mal por la calle te importa una mierda, sabes que esa gente puede ser peor que tu. Pero lo que nunca comprenderás es por qué has de pagar un error así, por qué has de sentirte tan mal después de tanto tiempo,  mientras ves como se trata bien a gente que han sido peores y han hecho más daño. Y al final del día, llegas cansado de toda esa mierda y te dispones a llorar, a sacarlo todo fuera y ves que no puedes, que eres débil hasta para eso. E intentas hacer como que no pasa nada, que ya pasará todo, que todo volverá a la normalidad, pero no vuelve, es más, cada día empeora más. Y quieres gritar, llorar, llorar, gritar, romper cosas, abrazar a alguien sea cual sea la reacción, pero no puedes. Sales, entras, vuelves a salir y te cansas, te agobias, te falta el aire y vuelves peor de lo que estabas. Rompes con todo y con todos. Dicen que esas experiencias te hacen más fuerte, pero a mí me debilitan, me cansan, me hacen sentir cada día más débil, con menos ganas de seguir adelante. Fingir sonreír ya cansa, fingir estar bien ya duele en mi interior y cada día que pasa te cuesta más confiar en la gente, en dar tu confianza, te vuelves serio, apático. Y te cansas, y te vuelves a cansar una y otra vez. Estas al límite de tus fuerzas, no duermes, no descansas, nada, sólo oscuridad y tristeza, sólo ganas de que todo pase rápido y volver al punto de partida y coger otro camino, aunque sabes que por ese camino todo volverá a ir igual por mucho que te esfuerces a cambiarlo.

miércoles, 8 de enero de 2014

Cuirassa

I ara sents com el teu cap pega voltes i més voltes sense parar. Saps que més prompte o més tard tot açò acabarà encara que no sabràs mai si ho farà de bona manera o per el contrari acabarà mal. Però mentre esperes intentes viure, t'esforces per continuar cap endavant, lluites per a que tot vaja per el seu camí correcte. No vols que res torça el teu camí, però t'assabentes que la vida no és un camí recte, que n'hi han corbes, que mai podràs redreçar per molt que ho intentes. Saps que eixes corbes fan que aprenguis a valorar més la vida, a la gent que t'envolta i prompte veuràs com tot torna al seu camí, a seguir com era abans, a no plorar més, a no pensar mai més en coses negatives, a ser positiu de nou. I mentre aquest moment arriba, tu aprens a rebutjar tot el dolent, tot el que et fa mal, eixes emocions tòxiques que et destrossen per dins, el teu cor, la teva ànima. I vols cridar, cridar molt alt, plorar, traure tot el que a dins teu et fa mal, però no ho fas. Calles per no fer mal a ningú i no t'assabentes que si que fas mal a algú, et fas mal a tu mateixa, als teus sentiments, a qui eres tu en realitat. Tens por i no saps com treure el sentiment de dins teu. No ho saps i no ho sabràs perquè et negues a reconèixer que ets un covard. Que necessites un poc més de valentia, ser com en realitat eres però eixa cuirassa que vesteixes no et deixa respirar, no et deixa sortir, no et deixa viure. No dissimulis més, llançat, trenca tots els estereotips, trenca amb la cuirassa, crida si has de cridar, plora si has de plorar, parla si has de parlar, riu si has de riure, fes el que hages de fer. Però no t'enganyis més, ja no sols fas mal als qui t'envolten, et fas mal a tu mateixa. I saps perfectament que no és això el que vols per a tu ni per als teus. Vols ser feliç, vols ser tu, no vols rendir-te, ja estàs cansat de tot això. Ara has de buscar eixa força que amagues al teu interior i empènyer-la cap amunt, així un dia d'aquests et donaràs compte de que ja eres tu, de que ho has aconseguit i tot serà com en realitat ha de ser.